Els raigs UV-C poden danyar la meva pell o els meus ulls?

Es considera que una radiació té propietats germicides quan té una longitud d’ona inferior als 290nm. L’atmosfera terrestre absorbeix la radiació ultramagnètica amb longituds d’ona de menys de 290 nm, el que significa que la major part de la UV-C i UV-B generada pel sol queda bloquejada per la capa d’ozó de l’atmosfera de la Terra.

La distinció s’ha de fer entre l’efecte biològic i la profunditat de penetració de la radiació UV-C, un concepte clau de seguretat en UVGI.

La còrnia absorbeix gairebé tota la radiació ultraviolada per sota de 295 nm. Això inclou tots els raigs UV-C i la majoria dels raigs UV-B. La lent del cristal·lí absorbeix la major part de la llum dels UV-B (300-315 nm) i tota la llum dels UV-A.

Les longituds d’ona dels UV-C són la radiació biològicament activa i, irònicament, molt menys perillosa per als éssers humans. De fet, la radiació UV-C és absorbida per la capa externa de pell (pell morta), mentre que la radiació UV-B i UV-A penetra més profundament. Tot i això és important prestar atenció a la seguretat, ja que una “sobreexposició” a 254 nm (UV-C), podria causar fàcilment un eritema a la pell (“cremada solar”) i una fotoqueratita als ulls (“flaix de soldador”). Els riscos per a la salut a llarg termini es consideren insignificants en comparació amb les exposicions comunes que tenim als UV-A i UV-B.

Per tant, es recomana sortir de la zona d’irradiació de UV-C de fonts artificials, com ara làmpades de tub, llums, etc. No hi ha d’haver exposició directa a la llum. La llum reflectida perd la majoria de radiació UV-C i consisteix principalment en llum visible, per tant més segura.

Qualsevol dispositiu que resolgui aquest problema afegint un temporitzador de retard pot ser de gran ajuda. Podeu establir un retard d’1 a 90 segons en funció del temps que es trigui a sortir de l’habitació.