L’eficàcia de la llum UV-C germicida depèn del temps que un microorganisme estigui exposat als raigs UV-C, així com la intensitat i longitud d’ona de la font de radiació.

Per a més informació

Si t’hi fixes, tens aparells de color blanc que amb el temps s’han esgrogueit. Això es deu a l’exposició UV de la llum natural. Ara, totes les empreses estan provant els seus equips a l’exposició UV. Jo mateix he vist aquestes proves d’exposició UV en moltes fàbriques.

La llum UV-C s’ha utilitzat en hospitals i quiròfans durant dècades. I els hospitals disposen d’aparells delicats i cars. Dit això, la UV-C pot danyar aquests materials si el temps d’exposició és massa llarg. Evita deixar enceses les làmpades UV-C durant tota la nit.

Depèn de la potència de la làmpada. Però les de tub de 180 watts són ben potents!

Els aparells (electrodomèstics, per exemple) podrien patir canvis de color.

El temps que es triga a matar diversos bacteris, fongs, espores i virus és diferent. En general, 15 minuts és més que suficient per a una habitació de 40 m2 per matar / inactivar totes les formes de micro-vida amb una llum de 95 watts.

Mentre que alguns bacteris, espores i fongs triguen més a inactivar-se, la majoria dels coronavirus, amb 10 minuts d’exposició amb UV-C és suficient en una habitació de 40 m2.

L’ocupació humana d’una habitació normalment genera concentracions més altes de pols. Aquesta pols consisteix principalment en pell i cabells humans morts (80%), formada per molècules de queratina i cisteïna.

Quan s’aplica la radiació UV-C en un habitació durant uns minuts, els fotons UV-C d’alta energia descomponen aquestes molècules en molècules de tiol que tenen un llindar olfactiu molt baix. El nas humà pot detectar tiols en concentracions tan baixes com 1 de cada mil milions. Alguns dels fragments resultants de la pell i la molècula capil·lar a la pols després d’un intens bombardeig de fotons UV-C tindran tiols que contenen sofre que desprenen l’olor desagradable i penetrant dels cabells o carn cremats.

Les concentracions potencials resultants de molècules de tiol són insignificants en comparació amb els límits d’exposició acceptables publicats; és segur entrar en una habitació després de la desinfecció germicida amb UV-C.

La llum UV-C perd la seva capacitat germicida quan cau sobre una caixa de vidre o plàstic transparent. Per la mateixa raó, molts electrodomèstics no tenen protecció de vidre.

Si hi ha una tapa de vidre, el dispositiu perd la seva funció. Els tubs UV-C no s’han de cobrir amb res.

El nombre de tubs no influeix en la distància recorreguda per els UV-C. És més important la intensitat de cada tub. Per tant, és preferible utilitzar tubs d’energia més elevada per tal de cobrir almenys 4 metres.

Depèn del temps d’escalfament del tub, de la marca, de la seva antiguitat i de la seva potència. En alguns dispositius UV-C que utilitzen tubs germicides de 36/40 watts es recomana un rang d’uns 3 metres.

Per reduir al màxim les ombres, es pot situar en 2 costats oposats de la sala i irradiar durant 2-3 minuts en cadascun d’aquests costats. Si es fa circular aire mentre funciona un dispositiu UV-C (mitjançant un ventilador, per exemple), s’afavoreix que la radiació arribi a totes les zones. Els UV-C amb aquesta potència segueixen sent el mètode més ràpid per a desinfectar estances.

És un mètode de desinfecció que utilitza llum ultraviolada de longitud d’ona curta (UV-C) per inactivar o matar microorganismes i agents patògens. La UVGI prové de llum ultraviolada amb longituds d’ona prou curtes com per desinfectar superfícies, aire i aigua.

Més informació sobre la desinfecció amb UV-C

En poques paraules, la UVGI és un mètode específic d’esterilització que utilitza la il·luminació UV. En essència, la il·luminació UV és un component de la UVGI. No obstant això, la UVGI és només un dels mètodes d’esterilització / desinfecció mitjançant llum. Ens referirem a il·luminació UV per a desinfecció per incloure més mètodes a part de la UVGI.

Quan parlem d’il·luminació UV per a desinfecció, ens referim a qualsevol il·luminació UV que es pot utilitzar per matar gèrmens en diverses aplicacions.

Els raigs UV-C poden malmetre o degenerar les màscares de polipropilè. Tanmateix, es requeriria temps i una exposició prolongada. Les investigacions demostren que podem irradiar i reutilitzar les màscares de polipropilè fins a 4 vegades amb llum UV de forma segura abans de descartar-les.

Absolutament! Tant els pacients com el personal de la clínica en utilitzar els lavabos poden deixar esquitxades en qualsevol superfície. En netejar-se les mans, la boca o el nas, fer gàrgares, etc. es generen moltes gotetes d’aerosol. Sovint els mateixos lavabos són utilitzats pels pacients i pel personal de la clínica.

És per això que els UV-C pot ser una opció de desinfecció ràpida. Com que els lavabos són molt més petits que les habitacions de la clínica, el procés és més ràpid.

Les làmpades de sostre tenen una radiació de només 180 graus i perden energia a través de la paret. La llum UV perd significativament energia quan toca qualsevol superfície i té males propietats reflectants en la majoria dels materials (excepte alumini, crom, etc.). És per això, que els aparells es situen generalment al centre de l’habitació, per tal d’assolir la màxima càrrega viral.

Llargues hores d’exposició a la llum UV-C pot escurçar la vida útil dels plàstics, la mica i molts altres productes. Els objectes foscos poden perdre el color i els objectes més clars poden esgrogueïr-se.

Es considera que una radiació té propietats germicides quan té una longitud d’ona inferior als 290nm. L’atmosfera terrestre absorbeix la radiació ultramagnètica amb longituds d’ona de menys de 290 nm, el que significa que la major part de la UV-C i UV-B generada pel sol queda bloquejada per la capa d’ozó de l’atmosfera de la Terra.

La distinció s’ha de fer entre l’efecte biològic i la profunditat de penetració de la radiació UV-C, un concepte clau de seguretat en UVGI.

La còrnia absorbeix gairebé tota la radiació ultraviolada per sota de 295 nm. Això inclou tots els raigs UV-C i la majoria dels raigs UV-B. La lent del cristal·lí absorbeix la major part de la llum dels UV-B (300-315 nm) i tota la llum dels UV-A.

Les longituds d’ona dels UV-C són la radiació biològicament activa i, irònicament, molt menys perillosa per als éssers humans. De fet, la radiació UV-C és absorbida per la capa externa de pell (pell morta), mentre que la radiació UV-B i UV-A penetra més profundament. Tot i això és important prestar atenció a la seguretat, ja que una “sobreexposició” a 254 nm (UV-C), podria causar fàcilment un eritema a la pell (“cremada solar”) i una fotoqueratita als ulls (“flaix de soldador”). Els riscos per a la salut a llarg termini es consideren insignificants en comparació amb les exposicions comunes que tenim als UV-A i UV-B.

Per tant, es recomana sortir de la zona d’irradiació de UV-C de fonts artificials, com ara làmpades de tub, llums, etc. No hi ha d’haver exposició directa a la llum. La llum reflectida perd la majoria de radiació UV-C i consisteix principalment en llum visible, per tant més segura.

Qualsevol dispositiu que resolgui aquest problema afegint un temporitzador de retard pot ser de gran ajuda. Podeu establir un retard d’1 a 90 segons en funció del temps que es trigui a sortir de l’habitació.

Una mirada accidental a la llum UV-C a una distància d’uns metres és acceptable. No ho és mirar-la prolongadament. La lent ocular no permet que els UV-C penetrin fàcilment. Per tant, l’enlluernament accidental és admisible. Tot i això, la distància és un factor important.

Els UV-C són làmpades d’alta energia amb una longitud d’ona més curta, però perden energia més ràpid que els UV-A i els UV-B.

Així, ni tan sols poden creuar el vidre normal. Perden la seva energia.

Es pot mirar a través de la porta de vidre o la mampara amb seguretat. La llum que passa a través del vidre és essencialment llum blava sense raigs UV-C.

La llum UV-C no travessa el vidre. Perd la seva energia quan toca una superfície de vidre. La llum que travessa el vidre és només llum visible blau-porpra però no la radiació UV-C. Així que no et preocupis!

Algunes empreses venen raigs UV amb opcions de formació d’ozó per eliminar bacteris.

Els tubs productors d’ozó són en realitat més barats. Per aturar la producció d’ozó, cal filtrar longituds d’ona per sota de 240 nm.

Això fa que els tubs sense ozó siguin més cars. Tot i que l’ozó és germicida, és perjudicial per a la salut. S’ha de renovar l’aire. Es triga 45 minuts per eliminar l’ozó d’una habitació. El nostre sistema UV-C és germicida, i no emet ozó.

A causa de l’exposició als raigs UV quan ens toca el sol, la nostra pell es bronceja. Podem prendre el sol dins de casa? No. Tenim cremades solars si estem dins de casa? No!

De la mateixa manera, la llum UV només és perillosa quan estem exposats a ella. Estem parlant d’una ona electromagnètica lleugera. Això significa que els UV-A i UV-B tenen un poder de penetració molt més alt que els UV-C.

La llum UV-C no travessa el cristal·lí. Així que no et preocupis en cas d’una exposició accidental.

Els raigs UV-C no entren en la majoria de les superfícies. S’han utilitzat principalment en hospitals, quiròfans i laboratoris amb aparells molt valuosos durant dècades!